L'ESBARZER: CULTURA PUNXENT I REPOSADA

Amb arrels xinès-andaluses, Quan Zhou (@gazpachoagridulce) fa del còmic un espai de resistència, memòria i transformació. Autora de Gazpacho agridulce,  Andaluchinas por el mundo, Gente de aquí, gente de allí i La agridolce vita treballa des de l’autobiografia per qüestionar el racisme quotidià, els estereotips i les identitats híbrides que habiten els marges.

És podcaster de Movidas Varias i Mi familia española. Ha escrit i dibuixat a Pikara Magazine, El País, Eldiario.es i Vogue, i ha impartit ponències internacionals sobre identitat i hibridació cultural a universitats com Princeton, Stanford i Cornell.

A L’Esbazer ens proposa una conversa sobre narratives lentes: la novel·la gràfica i el pòdcast documental com a eines per qüestionar estereotips i generar transformació personal i col·lectiva.

Amb la col·laboració d’Ait Tarragona i Cau de Llunes.

L’Esbarzer s’instal·la a la FESCT per teixir ponts entre cultura, cooperativisme i música. Una tarda i vespre per pensar juntes com sostenim projectes culturals transformadors i, alhora, celebrar-los amb una potent programació musical DO Terrasseta.

Jam de pensament: cultura i cooperativisme
Com podem construir una cultura que no depengui només de les lògiques del mercat? Quin paper hi juga l’economia social i solidària? Quins reptes i aliances necessitem per consolidar-nos?

En parlem amb Maira Mejía (La Ciutat Invisible), Adala (Radi Solar i La Instrumental), Sergi Egea (L’Afluent i Paral·lel 62) i Laia Selvi (Icària Cooperativa). Modera Aida Bañeres (La Terrasseta i Produccions Saurines).

Concerts
I per tancar la jornada, oferirem un petit gran tast de La Terrasseta a Vila-seca amb tres concerts que combinen arrel, experimentació i mirada crítica.

Ominira presenta Egologies (Radi Solar), un viatge sonor entre l’eco i l’ego, explorant amb el trip-hop britànic o el pop-rock psicodèlic, sense abandonar els seus beats salvatges.

Matah arriba amb Sound, el seu primer disc en solitari: reggae i cultura sound system travessades per identitat, memòria i experiència personal.

Faixa combina electrònica i música tradicional valenciana en un directe potent on el dubstep, el jungle o l’UK bass dialoguen amb les arrels.

Niña Mai ens acompanyarà al llarg de la nit amb les seves sessions de salsa, electrocumbia, dancehall i altres ritmes afro-llatins.

Amb la col·laboració de Coopcamp.

“Som éssers salvatges, sexuals i brutals. Des que naixem”.. Així començava María Llopis el llibre Maternidades Subversivas fa deu anys, un assaig que va sacsejar imaginaris i va obrir un debat molt necessari sobre cos, desig, ma/paternitat i dissidència.

En aquesta trobada, l’escriptora i artista valenciana reflexionarà sobre la ma/paternitat com a transformació vital i pràctica creativa. Parla del cos gestant com a territori polític, del desig abans i després de maternar, del temps, les cures i la militància. Es pot continuar sent subversiva després de ser mare? Qui pot permetre’s ser-ho?

També abordarem les ma/paternitats dissidents i queer, la criança en entorns rurals i comunitaris i la tensió constant entre la maternitat com a sistema normatiu i les formes de maternar que el desborden. Què implica criar adolescents des d’aquesta mirada? Com es transforma la sexualitat al llarg de la vida?

Una conversa oberta per repensar la maternitat no com un destí naturalitzat, sinó com un espai de poder, conflicte, plaer i creació.

Amb la col·laboració d’Orgull Esplugí.

Dues periodistes transgressores (Irantzu Varela i Andrea Momoito) decideixen convertir un antic taller centenari de vestits de núvia en el primer centre cultural feminista de Bilbao: La Sinsorga. Però el repte va més enllà de la transformació de l’espai: volen fer tota l’obra només amb dones, en un sector tan masculinitzat com la construcció.
Durant un any, el film segueix cinc obreres que reconstrueixen aquest símbol de l’amor romàntic per convertir-lo en un espai de cultura, comunitat i resistència. Entre pols, runa i complicitats, emergeixen també les seves pors, desitjos i contradiccions. Un relat que combina el dia a dia de l’obra amb una mirada performativa i política sobre el feminisme i la transformació col·lectiva.
En acabar, gaudirem d’un debat obert amb la directora per compartir reflexions i preguntes.

Amb la col·laboració del Col·lectiu Hora Violeta.

L’autora de Mala olor conversarà sobre la seva trajectòria com a dibuixant i sobre les inquietuds que travessen la seva obra: identitat, poder, vincles familiars i tensions socials.

Formada en Belles Arts, com a il·lustradora ha treballat per a diferents mitjans com The New York Times, The Economist, The New Yorker, The Washington Post, El País o La Vanguardia, entre altres. Ha format part de l’exposició ‘Constel·lació gràfica’ del CCCB i ha publicat El buen padre (Premi al Millor Autor Emergent de l’Associació de Crítics de Còmic) i Chacales (Premi del Ojo Crítico de RNE).

En aquesta conversa aprofundirem en com entén el còmic com a territori d’experimentació formal i, alhora, com a eina crítica capaç d’interpel·lar el present. Una oportunitat per descobrir una autora que explora el llenguatge gràfic com a espai de reflexió personal, social i política.

Amb la col·laboració d’Ait Tarragona i Cau de Llunes.

La polifacètica artista Bewis de la Rosa, impulsora del Rap Rural amb l’aclamat Amor más que nunca (2023), presenta gairebé en primícia a Catalunya el seu segon àlbum, El Hogar en la Linde.

En aquest nou treball, la llar esdevé l’eix central: aquell espai que tant s’anhela quan estàs en ruta i que tant necessitem per aterrar en nosaltres mateixes. La llar, des d’una mirada polièdrica, situada a la linde —aquest límit aparentment buit que, en realitat, es converteix en l’única escletxa possible cap a la llibertat.

El Hogar en la Linde és una obra més madura, íntima i personal que manté la força i l’esperit crític —i alhora lluminós— que defineixen l’artista. Una experiència escènica integral que combina música, dansa, teatre físic, performance i audiovisuals per qüestionar què entenem per llar: física, simbòlica i emocional.

En acabar el concert, sota les estrelles del Convent de les Arts podrem ballar a ritme de Ghillem The la Vall, Dj eclèctic i referent dels vermuts i saraus rurals des de fa varies dècades, ens convidarà a ballar grans clàssics amb la seva esmolada col·leció de vinils.

Maria Rovira, més coneguda com a Oye Sherman, puja a l’escenari amb un recull dels millors textos de la seva trajectòria com a monologuista. El resultat és una comèdia intel·ligent, àcida i lúcida, on l’enginy conviu amb una vulnerabilitat desarmant que la fa única. Amb humor fi i una mirada brillantment diferent, transforma les seves pròpies paranoies en material escènic irresistible.

Fundadora del col·lectiu de comèdia stand-up en català El Soterrani, ha passat per la ràdio i la televisió —actualment col·labora a Està Passant de TV3— i ha copresentat el pòdcast Oye Polo. Sobre l’escenari, però, és on desplega tot el seu talent: una veu generacional que riu de tot, començant per ella mateixa.

Amb la col·laboració del Col·lectiu Hora Violeta.

Han intentat convèncer-nos que internet té amos: quatre tecnooligarques ultrarics que dicten les regles del joc, decideixen què es veu i què s’esborra. Però les xarxes no són seves. Són nostres.

En aquesta xerrada, Cristina Fallarás parteix de la seva experiència en l’activisme digital i la denúncia de les violències masclistes per qüestionar el relat del poder tecnològic. Si ells acumulen algoritmes i capital, nosaltres acumulam veus. Milions de veus.

Què passa quan les dones i les dissidències ocupen l’espai digital per explicar el que sempre s’ha silenciat? Quan la paraula es converteix en xarxa i la xarxa en comunitat?

Això no és només una conversa sobre tecnologia. És una reflexió sobre poder, relat i transformació col·lectiva.

Després, gaudirem del vermut del festival ambulant Celebramos La Nuestra, amb un DJ set de Rocío Saiz. Activista pels drets LGTBIQ+, cantant, compositora, actriu i escriptora, Rocío arriba a Valls per mostrar-nos la seva faceta més ballable.